Publicat a la revista Science of the Total Environment, els resultats de l’estudi contribueixen a la consideració de la perspectiva de cicle de vida en la presa de decisions..

Investigadors de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI–UPF, Barcelona, la Universidad de Medellín, Colombia, i  l’École des Mines de Saint-Étienne (EMSE), França, analitzen les metodologies que s’empren actualment per avaluar la sostenibilitat de l’entorn construït. Publicat a la revista Science of the Total Environment, l’estudi "Towards life cycle sustainability assessment of cities. A review of background knowledge" conclou que amb les metodologies actuals no es realitza una avaluació de la sostenibilitat d’una ciutat sencera des d’una perspectiva de cicle de vida.

Ciutats sostenibles

"Les ciutats se situen com una de les màximes prioritats dels organismes internacionals, a l’hora de plantejar estratègies de desenvolupament sostenible, tant en l’àmbit econòmic, com social o ambiental", destaca Jaume Albertí, responsable de la línia de recerca en Construcció Sostenible i Energia de la Càtedra. Segons el Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Humans (UN-HABITAT), el 78% del consum energètic mundial prové de les ciutats i són responsables de més del 60% de l’escalfament global.

Actualment, "les ciutats estan prenent rellevància per combatre els impactes ambientals com el canvi climàtic, però a les figures amb capacitat decisòria els manca la perspectiva de cicle de vida", explica Albertí. Un exemple de com les ciutats es posicionen com a actors claus en els esforços globals per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle són els "Principis per a la Planificació de l'Acció Climàtica a la Ciutat", presentats per UN-Habitat durant la Conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic COP21, celebrada el 2015 a París. Així mateix, els partits i els participants de la COP21 van destacar"el paper de les ciutats com a llocs on la lluita per mitigar el canvi climàtic es guanyarà o perdrà", tal com recull UN-HABITAT.

Aquest estudi s’adreça als responsables polítics, administradors i gerents interessats en l’àmbit de la sostenibilitat aplicada a ciutats i, especialment, als científics ambientals dedicats a investigar si els mètodes existents són suficients per a una avaluació de sostenibilitat satisfactòria per a les ciutats, o que estiguin desenvolupant nous mètodes o eines d’avaluació en aquest camp.

L’Anàlisi de Cicle de Vida com a eina

Els investigadors posen el focus en les metodologies existents basades en l’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV), aplicades al sector de la construcció, des de materials constructius fins a regions urbanes. Amb l’objectiu d’analitzar l’efectivitat d'estàndards, índexs i guies existents per a l'avaluació de la sostenibilitat de ciutats o regions urbanes, l’estudi demostra que existeix una manca de consens en la definició de la ciutat i els seus límits, fet que dificulta el desenvolupament d’estàndards de sostenibilitat.

L’estudi identifica una manca de definició de la Funció de la ciutat, de la Unitat Funcional, que permeti comparar les ciutats, i del Flux de Referència de barris, ciutats i regions urbanes, per a quantificar els impactes, i les fronteres de les ciutats; criteris necessaris per a l’avaluació de la sostenibilitat durant el cicle de vida de les ciutats, segons els estàndards internacionals existents.

Es troben exemples amb avaluacions on s’aplica la perspectiva de cicle de vida en sistemes tan complexes com són els barris, però no més enllà. "Per a aquests sistemes tampoc no existeix consens en la definició d’Unitat Funcional i, per tant, no es poden fer avaluacions comparatives entre ciutats o regions", senyala Albertí.

Metodologies de cicle de vida aplicades al sector de la construcció, des de productes fins a regions urbanes. Crèdits: Elaboració pròpia.

L’anàlisi conclou que les eines actuals no tenen una perspectiva completa de cicle de vida. En la majoria dels casos, s’avalua únicament la sostenibilitat ambiental, obviant els aspectes econòmics i socials, necessaris per una avaluació completa de la sostenibilitat d’un procés o producte. Es realitza, en moltes ocasions, una avaluació simplificada que només considera un dels impactes ambientals, com l’escalfament global (emissions de CO2). En tots els casos, sense una definició comuna del sistema utilitzat, no hi ha possibilitat de comparar els resultats entre diferents ciutats o regions urbanes.

En aquest context, els esforços de les investigacions de la Càtedra se centren en desenvolupar i emprar avaluacions de sostenibilitat del cicle de vida a les ciutats, "el que implica definir els criteris necessaris per a l’avaluació de la sostenibilitat d’una ciutat sencera, des d’una perspectiva de cicle de vida: la Funció de la ciutat, la Unitat Funcional i el Flux de Referència", conclou Albertí.

Aquest article de revisió s’emmarca dins de la línia d’investigació en Construcció Sostenible i Energia de la Càtedra, més concretament dins del Projecte TyLCA, que inclou la tesi doctoral de l’investigador Jaume Albertí, responsable de la línia d’investigació.

Article de referència:
Albertí J., Balaguera A., Brodhag C., Fullana-i-Palmer P., 2017. Towards life cycle sustainability assessment of cities. A review of background knowledge. Science of the Total Environment. 609, 1049-1063. doi: 10.1016/j.scitotenv.2017.07.179

Per a més informació, consultes o col·laboracions:
Jaume Albertí. jaume.alberti@esci.upf.edu