Notícies
La introducció del SDDR a Catalunya no portaria beneficis ambientals i tindria un elevat cost econòmic i social
Avui es presenten el resultats de l'“Estudi de sostenibilitat sobre la introducció d'un SDDR obligatori per a envasos de begudes: anàlisi ambiental, social i econòmic comparatiu amb la situació actual", elaborat per la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic de ESCI-UPF en colaboració amb la Càtedra Mango de RSC, el Research in International Studies and Economics i la International Life Cycle Academy, tots ells grups d'investigació amb seu a ESCI-UPF.
Es tracta d’un estudi que analitza aquest sistema de gestió de residus, que consisteix en l'aplicació d'una fiança als envasos de begudes que es recupera quan aquests són retornats per al seu reciclatge, en convivència amb el sistema actual, que hauria de fer-se càrrec de la resta d’envasos.
De les principals conclusions de l'estudi se n'extreu que la introducció del Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn per a envasos d’un sol ús a Catalunya implicaria un increment en l’impacte ambiental sobre l’actual sistema de reciclatge d’envasos (SCRAP), ja que comporta processos més contaminants. A més, suposaria un cost econòmic superior i tindria un impacte social rellevant.
L’estudi no analitza els dos sistemes de manera aïllada, sinó que compara el sistema actual (SCRAP) amb una situació hipotètica en la que conviurien els dos sistemes (SCRAP i SDDR), aplicant-se aquest últim a envasos d’aigua, refrescs, vins, caves i begudes espirituoses, amb materials PET, PEAD, acer, alumini, cartó per a begudes i vidre, amb una mida d’envàs inferior a 3 litres, amb un dipòsit de 10 cèntims per envàs i amb un percentatge de recuperació del 90 % (Aquest percentatge de de recuperació de recuperació que els promotors del SDDR creuen que podria assolir-se. És fins i tot superior al que existeix a la majoria de països on encara existeix un SDDR per a envasos d’un sol ús). Los envases no sometidos por el SDDR serían gestionados por el SCRAP. Els envasos no sotmesos al SDDR, serien gestionats per l’SCRAP.
Les metodologies utilitzades, la participació d’agents implicats en la gestió de residus, la triple revisió a la que es veurà sotmès, així com el tipus d’SDDR que s’ha estudiat, el converteixen en l’estudi d’abast més complet realitzat fins ara a Europa sobre la sostenibilitat d’un SDDR.
Ha estat dirigit pel Dr. Pere Fullana i Palmer, director de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic d’ESCI-UPF. La Dra. Alba Bala és coordinadora de l’anàlisi ambiental, la Dra. Rosa Colomé la de l’anàlisi econòmica i la Dra. Silvia Ayuso la de l’anàlisi social, tenint així representats els tres àmbits de la sostenibilitat.
Per a obtenir més informació sobre l'estudi pot consultar-se la nota de premsa i el resum de comunicació als següents enllaços: